lunes, 5 de noviembre de 2007

Sobre el Txad i els "nostres" nens africans


Son guapos, oi? La foto la vaig fer aquest estiu a Oussouye, al Senegal. És gairebé impossible no fer fotos als enanos perquè han descobert les cameres digitals, i et persegueixen perquè els hi facis, i després mirar-se...

I si el cas del Txad fos el resultat de molts anys d'imatges i missatges concrets sobre la infància africana?

Dimecres passat a El País, Ibrahim Ahmed Koulamallah, ministre del Txad deia algunes veritats:

- Mi pueblo está realmente indignado. Los occidentales han sido los
que supuestamente han venido a darnos clases de derecho, los que nos
enseñaron los derechos humanos. Y ahora vienen a nuestro país a violar esos
derechos humanos
- ¿Cómo es posible que una sola persona tenga muchísimos requisitos para
entrar en Europa y ahora todo un avión pueda entrar sin problemas?


- Si realmente quieren ayudar, no hace falta llevarse a los niños. Pueden hacerlo teniéndolos en nuestro país y ayudándonos. Esta ONG podría preparar orfanatos o centros dentro del país. Y ayudar en todos los ámbitos. La gente cree que en África está todo permitido y no es así. La gente se equivoca si cree que no hay canales de supervivencia, la política de mi país va encaminada hacia el bienestar. No todo está permitido en mi país.

Potser és el moment de rellegir l'estudi de Gustau Nerín i Lola López, que va publicar el CEA, Entre la compassió i la denúncia. L’Àfrica negra vista per les ONGD:
"Aquest ús mediàtic d’un sector de les societats africanes per part de les ONG europees constitueix, de fet, una apropiació simbòlica de la infància africana per part dels occidentals".

“En algunes campanyes, les ONG presenten els nens del Sud com víctimes amenaçades per la seva pròpia societat (a causa de la discriminació, de l’explotació laboral, de la promiscuïtat sexual...), sense tenir en compte que totes les societats tenen mecanismes per a la defensa de la infancia, i que els problemes dels infants no solen ser gaire diferents dels del conjunt de la societat. El missatge que transmet és que les societats del Sud han fracassat, que els seus adults són uns inconscients i que els donants han de suplantar-los”.

1 comentario:

SOS Racisme dijo...

Hola, primer de tot, felicitar-vos per aquest blog i la idea sobre la qual l'heu creat.
En segon lloc, m'agradaria convidar-vos a que entressiu i participessiu a www.prouracisme.org portal de lluita antiracista, vinculat a SOS Racisme.

Gràcies.