domingo, 16 de diciembre de 2012

Perill: localitzades 10 dones pobres amb una presència rotunda i una actitud desafiant

Aquesta és la portada d'El Periódico de Catalunya del 12 de desembre. Amb una foto panoràmica de sis noies africanes, i amb el peu de foto-titular “Prostitució i robatoris al Passeig Marítim”.

Només llençar-la a twitter Saül Gordillo, Cap de continguts digitals del diari, almenys un parell de periodistes, Manu Simarro i Bertran Cazorla, van criticar-la per racista. De seguida Gordillo es va molestar amb el pre-judici i va demanar la lectura del contingut complet al dia següent: “no criminalitzem res, perdoneu per fer periodisme/ recordeu McLuhan? una mica de confiança i generositat per la trajectòria, no? / trobo precipitat el judici sever per part de companys sense llegir la informació”. 

Gordillo tenia molta raó en dues coses: a) twitter mou a judicis ràpids i viscerals -fins i tot a gent molt assenyada- b) calia aprofundir una mica més. Ni que fos per fer un judici encara més sever, però més raonat.

I efectivament la lectura atenta de la peça completa fa encara més qüestionable la foto i el seu tamany: resulta que els empresaris de la zona de Marina Village i del Port Olímpic es queixen amargament al Districte de Ciutat Vella perquè prostitutes africanes roben als seus turistes, els “rendibles”, i al Districte diuen que el tema està controlat, i que ja envien Urbana i Mossos cada dia. La cosa és encara pitjor quan descobrim que el problema de seguretat que el diari ha considerat tan rellevant per dedicar-li portada i doble pàgina són 10 dones, -han publicat una foto amb 6- a les què ja fan seguiment dos cossos policials  i patrulles de vigilància privades. 

De debò que a Ciutat Vella, un dels districtes més pobres i amb més problemes de seguretat, han de córrer per protegir la zona d’influència del Casino de l'Hotel Arts? De debò que 10 dones pobres són un greu problema d’ordre públic? Si es fa esment de la recent desarticulació d’una xarxa que prostituïa a la força altres “desenes” de prostitutes... estem segurs que aquestes 10 no estan també obligades a fer el que fan, i a portar diners com sigui, a qui sigui? No serà que aquestes desenes les convertim en legions amb aquestes informacions i amb aquestes fotos? On estem posant el focus? A quin model de ciutat serveix el nostre periodisme? Millor ni pensar que hauria passat si hagués plantat el cul aquí l’Adelson.

De fet, només per l’argument que dóna l’ONG Genera al reportatge, ja és rebutjable aquesta portada: identificar prostitució amb dones negres i nigerianes està provocant denúncies arbitràries i injustificades, i això està agreujant la seva situació.

Òbviament va ser la notícia més llegida del dia a la versió digital, i els comentaris reflecteixen perfectament quina mena de nobles pensaments va alimentar: Hay más sida por extranjeros contaminados / Això ja fa molt temps que passa de ratlla, expulsió immediata d’i·legals i delinqüents/ ¿Tanto cuesta enviarlas a su país? / Cuando las detienen empiezan a decir que son víctimas de mafias y de esa manera si se pudiese expulsarlas se acogen a protección legal y no solo roban a extranjeros / ¿No son estas las que vinieron en pateras y que eran víctimas?

Com que no volia ser injusta en el meu sever judici vaig demanar al professor Xavier Giró, i al seu equip de l’Observatori de la Cobertura dels Conflictes de la UAB, si anava errada, i aquesta va ser la resposta:

- Les noies que es prostitueixen tenen unes biografies que les fan mereixedores de solidaritat i ajuda per sortir-se'n d'una activitat perillosa per a elles. Molt més encara si ho fan obligades per proxenetes. Posar el focus en elles como a 'agressores' les estigmatitza i reforça el rebuig social cap elles, i no cap els proxenetes i els clients. Amb el fet de visualitzar-les en les fotos com a presumiblement africanes es reforcen els prejudicis xenòfobs i racistes.

- Encara que el reportatge diu que són 'algunes dones' és tant sols en una maniobra retòrica que el distancia formalment de la generalització a totes les presents en la zona, però que es projecta sobre totes elles, per la impossibilitat de distingir quines ho fan, i quines no.

- La rellevància que se li dóna a l'assumpte potencia l'alarma social perquè el lector estàndard dedueix que si té tant d'espai és perquè serà important. Èticament és rebutjable donar-li aquesta dimensió perquè si ja actua la policia, no caldria que li donessin tant de relleu i, per tant, la decisió periodística de fer-ho així és sensacionalista, bàsicament orientada a vendre diaris independentment de les nefastes conseqüències estigmatitzadores.

- Com a conseqüència de l’estigmatització, les autoritats que haurien de prendre mesures de protecció cap a elles, tenen molt més difícil ajudar-les per la mala imatge social que acaben de guanyar i, a més, tenen molt més fàcil detenir-les i expulsar-les, de manera que encara les condemnen a un futur pitjor.

- Donar tant espai sobredimensiona el tema a ulls dels jefes dels mitjans de la competència (Prostitució! Hem de parlar de prostitució! No estem donant res sobre això!) el que pot suposar  sobredimensionar-ho encara més, fins que l'Ajuntament o la policia es vegin empesos a fer una macroredada (que tindrà el seu pessebre) per demostrar que "estan fent algo".

- La redactora de l'article sol dedicar-se a temes de turisme. Conscient o no, posa el focus del victimisme en el turista robat i la imatge de Barcelona. Segurament no té cap formació sobre exclusió social, etnificació de la delinqüència, etc.

- En parlar de les dones es fan servir expressions com "rotunda presència" o "actitud desafiant".  Són dones que exerceixen la prostitució, no militars, ni un grup armat ni res semblant. Amb aquestes expressións es vol donar la sensació que la seva presència trasbalsa tot el que les envolta. 

- La perspectiva de gènere és inexistent. Es criminalitza a les prostitutes i es porta el debat cap al dany econòmic que això causa a la zona, quan elles són les principals víctimes d'un sistema patriarcal (aliat sempre amb el capitalisme) que mercantilitza el cos de les dones i que construeix al imaginari col·lectiu la idea que aquest pot ser comercialitzable i objetualizable. 

- La prostitució no es pot analitzar sense tenir en compte el context sociopolític, econòmic i cultural que l'ha originat i que la segueix promovent. Sovint s'afirma que la prostitució és l'ofici més antic del món i només pot ser-ho si s'assembla a l'esclavitud. Cap ésser humà vol ser esclau quan sigui gran, de la mateixa manera que cap nena vol ser puta si té una altra opció.

Uf! Sembla que sobren raons per dir que aquesta portada promou el racisme i la xenofòbia.

Com vaig escriure fa poc per a Sos Racisme, aviat farà un any que es va fer públic un informe del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars que analitzava el discurs polític sobre la immigració i la diversitat, i alertava que estava en qüestió un dels eixos fonamentals del Pacte Nacional per a la Immigració: el del foment d’una cultura pública comuna, d’una cultura de la diversitat. L’Informe recomanava a partits, institucions, mitjans i societat civil elaborar un codi ètic de comportament discursiu”.  

Més enllà de l’anàlisi acadèmica, dels dictàmens socials i dels codis ètics, sembla mentida que no canviem el xip. Quan les fotos de Samuel Aranda al New York Times, amb gent remenant als containers, ens va fer mal. Quan nosaltres també migrem. I si ens arribés una portada així de 6 catalanes a Londres? No és que ens faltaria temps per dir que no són representatives de res, i que quina mala llet del diari? 

La gent que tanca edició s’haurà plantejat alguna vegada com afecta una portada així al conjunt de dones africanes que viuen a Barcelona? O què creiem que no llegeixen res, ni s’assabenten de res? Potser és això. Potser ni compten com a lectores. Una altra manca de respecte. Una altra manera de negar el vincle, i la ciutadania.  


P.D: Molt llarg aquest post, ja ho sé. De la mida de la meva indignació :( 

3 comentarios:

Meike dijo...

Un molt bon post, Montse. I més quan avui és el Dia internacional per eliminar la violència contra les traballadores sexuals. Per què no comencen a erradicar la violència institucional i la que promou l'ordenança cívica? Però clar, d'això els periodistes - i sé que generalitzo - tampoc parlen.

Montsenr dijo...

quan pasant aquesta s coses se ha de denunciar directament no a la prens sinò a la Federació d eperiodistes amb les infracions del Codig deontologíco...
Moltes gràcies per el article.

Cliente X dijo...

Se las culpa pero nunca se quiere ver lo que hay detrás. Es como con las famosas fotos de la boquería, que escandalizaron a todo el mundo pero nadie se paró a pensar por el motivo de que tuviesen que ejercer en la vía pública y es que el ayuntamiento había cerrado las pensiones donde se atendían para acabar con la prostitución. ¿Las culpables son las mujeres o el ayuntamiento por no dejarlas otra alternativa?

Pues con lo de los robos pasa igual. Ay, que roban a los turistas. ¿Y por qué necesitan dinero de manera tan perentoria? Pues porque tienen que pagar CADA NOCHE a la policía para que no se las lleve, o pagan la calle o no las dejan trabajar. ¿Entonces a quién hay que responsabilizar? ¿A las pobres chicas que no quieren acabar en los calabozos o a los agentes que las empujan a cometer actos delictivos?

Si los periodistas fuesen un poquito serios y rigurosos no se quedarían en los sucesos más superficiales sino que investigarían y darían a conocer a la opinión pública las causas de fondo. Pero como lo que tenemos es a una pandilla de soplagaitas amigos del mínimo esfuerzo y del titular fácil, así nos va.