Bronca ibero/americana o el discurs mediàtic neocolonialista

Què tal si anem als antecedents? Què tal si veiem la noticia des de l’altra banda? A Cubainformación, un projecte comunicatiu de l’Associació d’Amistat amb Cuba del País Basc, podem veure un vídeo que ajuda a contextualitzar “l’incident” entre el rei espanyol i Chávez.

La ja famosa reacció del rei, el seu gest i la seva imatge amb el cos endavant i la mà alçada, mil vegades repetida, va actuar com un ressort i va obrir la veda per a un renovat i exacerbat discurs mediàtic neocolonialista. Com va escriure Manuela Mesa, directora de CEIPAZ:

“Toda imagen evoca en el receptor asociaciones y emociones que complementan la
imagen ya formada, producen rechazo o modifican el conjunto de imágenes que el receptor ha asimilado ya. Así, se conforma un imaginario que se afirma, se confirma y se refuerza cíclicamente. El imaginario colectivo occidental se ha construido a partir del colonialismo y de las relaciones desiguales entre el Norte y el Sur. (...) Occidente tiende a no reconocer como válida otra forma de cultura o de organización social o económica que no sea la que se ha gestado en el
occidente industrializado. Negar la cultura y la civilización ajena ha servido de coartada ideológica en diferentes momentos históricos, para legitimar el imperialismo. El colonialismo se presentó como un modo de prestar asistencia a los pueblos atrasados y primitivos y de educar a la población autóctona, que era percibida desde los planteamientos evolucionistas como “una tabla rasa a la que había que moldear”.

Vargas Llosa va escriure diumenge a El País el que nosaltres no gosaríem:

"Hay todavía una América Latina anacrónica, demagógica, inculta y bárbara a la que es una pura pérdida de tiempo y de dinero tratar de asociar a esa civilizada entidad democrática y modernizadora que aspiran a crear las Cumbres Iberoamericanas.”

Amb anterioritat El País ja havia fet servir la seva editorial contra aquesta Amèrica inculta i bàrbara, a més d’insegura (per a les empreses). En un nou exercici digne d’estudi a les facultats de periodisme aquest diari va practicar la demagogia populista... per denunciar la demagogia populista: va criticar els nacionalismes llatinoamericans mentre defensava les “nostres inversions” (les de El País?) i apel·lava a la valentia de les “nostres empreses” que van invertir en aquests països, on es corren tants riscos, perquè apostaven pel seu desenvolupament (el de qui?).

El manifest de la contracimera ibero/americana, la Cumbre por la Amistad y la Integración de los Pueblos Iberoamericanos, ens recorda que, precisament a Xile, “les empreses transnacionals van activar la maquinària militar i financera de l’imperi per derrocar al President Constitucional Salvador Allende i impedir els seu projecte de transformacions socials i d’unitat llatinoamericana”.

Afortunadament algunes organitzacions socials espanyoles ja han qüestionat públicament el paper del rei i del govern en la defensa de les “nostres” transnacionals.